MÙSICA

Inicis de la musica:
El asombro de los neandertales que vivieron tras el desembarco de los humanos modernos en Europa debió ser descomunal. La nueva especie, que llegó hace 40.000 años cuando los neanderthalensis llevaban ya más de 100.000 en el continente, producía fenómenos asombrosos. Llenaban de animales las paredes de sus cuevas, creaban figuras a su imagen y producían inquietantes melodías acercándose palitroques a los labios. Un tremendo despliegue de energía e ingenio aparentemente superfluo en un tiempo poco propicio para la ociosidad.
Un nuevo vestigio de aquella época de efervescencia cultural en Europa, que hoy se publica en Nature, se encontró en 2008 en el yacimiento alemán de Hohle Fels, a 20 kilómetros de Ulm. Allí, se desenterró una flauta (escucha su sonido) casi completa hecha de hueso y los fragmentos dispersos de tres flautas de marfil. Con más de 35.000 años de edad, se trata de la evidencia de actividad musical más antigua que se conoce. Las cuevas de esta zona, donde se han hallado los únicos instrumentos musicales de más de 30.000 años de antigüedad de todo el mundo, puede considerarse la cuna de la músicaLa pieza de hueso, la más destacada, está tallada sobre el radio de un buitre leonado. Con una envergadura de entre 230 y 265 centímetros, este animal era perfecto para elaborar flautas como la del yacimiento alemán. Sus radios, de unos 34 centímetros de longitud, ofrecían espacio suficiente para tallar una flauta de gran tamaño (la parte que se conserva de la de Hohle Fels mide 21.8 cm).


Origens de la musica clasica: Los siglos XVII y XVIII  fueron el periodo formativo de la música clásica y vieron nacer la opera y el oratorio, la sonata, el concierto y la sinfonía. Los italianos fueron los primeros en desarrollar estos géneros, pero les siguieron pronto los alemanes, austriacos e ingleses.

Como en los siglos anteriores, muchos músicos dependían de un mecenas: algún príncipe, algún eclesiástico bien provisto de fondos, o un aristócrata. Los numerosos príncipes, arzobispos y obispos cada uno con su propia corte, proporcionaron los patrocinios que hicieron de Italia y Alemania los adelantados musicales de Europa

www.publico.es
Compositor:

Johann Sebastian Bach

(Eisenach, actual Alemania, 1685-Leipzig, 1750) Compositor alemán. Considerado por muchos como el más grande compositor de todos los tiempos, Johann Sebastian Bach nació en el seno de una dinastía de músicos e intérpretes que desempeñó un papel determinante en la música alemana durante cerca de dos siglos y cuya primera mención documentada se remonta a 1561. Hijo de Johann Ambrosius, trompetista de la corte de Eisenach y director de la música de dicha ciudad, la música rodeó a Johann Sebastian Bach desde el principio de sus días.

A la muerte de su padre en 1695, se hizo cargo de él su hermano mayor, Johann Christoph, a la sazón organista de la iglesia de San Miguel de Ohrdruf. Bajo su dirección, el pequeño Bach se familiarizó rápidamente con los instrumentos de teclado, el órgano y el clave, de los que sería un consumado intérprete durante toda su vida.

 

www.portalplanetasenda.es 

Obras de l Autor:
El clave bien temperado libros I y II

 El arte de la fuga
Variaciones Goldberg
Cantatas 140 y 147
Sonatas y Partitas para violín no acompañado
Suites para Cello solo
Sonatas para violín y clave
Suites Francesas e Inglesas
Partitas para clave
Suites orquestales
Ofrenda musical
Concierto italiano
Overtura francesa
La pasión según San Mateo
La pasión según San Juan
Misa en Bm
El Magnificat en D
Los Conciertos de Brandenburgo
Toccata y Fuga en Dm 

Posar links de les obres:El clave bien temperado libros I y II:wikipedia

 El arte de la fuga:blogclasico.com

 Variaciones Goldberg:sociedadbach.org

 Cantatas 140 y 147:musicoclasico.blogspot.com

Sonatas y Partitas para violín no acompañado:www.youtube.com/watch?v=8GhjueuStoI

 Suites para Cello solo:www.youtube.com/watch?v=h2O5hVl2LgQ (pau casals) 

Buscar al Youtube una obra: www.youtube.com/watch?v=h2O5hVl2LgQ per pau casals

ARQUITECTURA ROMÀNICA A LA VALL DE BOÍ

El Valle de Boí (Vall de Boí) ha sido declarado recientemente Patrimonio de la Humanidad gracias a iglesias de la importancia y hermosura de Sant Climent de Taüll (San Clemente de Tahull) que es el emblema de toda la comarca.
Sant Climent de Taüll es unas de las últimas construcciones del románico lombardo en Cataluña, consagrada en 1123, lo que se percibe en la elegancia y seguridad de la fábrica del edificio, fruto de más de un siglo de experiencia en la arquitectura lombarda.
La belleza de esta obra hay que buscarla en la armoniosa compensación de sus volúmenes y en la integración con un paisaje pirenaico grandioso.
El templo es de tres naves separadas por grandes columnas sin apenas capiteles.
Tres ábsides con las típicas lesenas y arquillos lombardos cierran la iglesia por el este. 












 






La torre campanario es lo más hermoso. Consta de seis cuerpos con vanos múltiples segmentados por maineles. La planta es estrechísima en relación a su altura lo que le confiere un acusado sentido ascensional.
En la cabecera se encontraban las célebres pinturas que representaban a Cristo en Majestad en la Mandorla Mística y que se conserva actualmente en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.

EL ROMANIC

      El periode:

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
• Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta.
• Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
• A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.
  Tipus de construcció:
  
  

  • Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
  • La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
  • Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental, esglésies, monestirs, castells i palaus.
  • Els elements essencials d’una església romànica són:
  • La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina.
  • Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.
  • Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors.
  • També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.
  • Els monestirs eren de gran complexitat constructiva, amb moltes dependències: Sala capitul·lar, refectori, biblioteca, claustre..

Escultura:

   

• L’escultura romànica tenia una dependència important de l’arquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser esculpides.
• També eren importants els capitells de les columnes o pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o dels claustres.
• També són abundants les talles religioses de fusta, policromades de colors vius.
                                                          
                                                       
  Pinturas:
                                                           
  
  

  • Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament són molt senzilles.
  • S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al fresc.
  • Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i ocupaven una posició central dins de l’Església.
  • A més dels frescos, es feien pintures sobre taules.
    
    
     www.xtec.cat
    
     Edificis romanics:
    
     parroquia sant miquel:al voltant de 1147
    
    
    Parroquia sant jaume: 1394
    
    
    
    
    
    
     
    
    Parroquia sant just i pastor:1342
    
     
    
    Sant pere de les puelles: juny 945 
    
    
    
    
    Santa eulalia del camp: 1200
    
    
    
    
    
    
    

ART EN INTERNET

El terme "net.art" no és del tant Una nova encunyació lingüística Com un accident, el Resultat de l'ONU Decisió de programari ocorregut al desembre de 1995 Durant la Transmissió malmesa de l'ONU correu electrònic anònim Enviat a l'artista eslovè Vuk Cosic. Entre el laberint alfanumèric, Cosic Encontro sense Terme llegible - "net.art" - Que va començar a utilitzar paràgraf referir a l'art de la xarxa i les Comunicacions. El Terme sí difondre Com un virus Entre les comunitats d'Internet interconnectades, i ràpidament SER assumit paràgraf descriure UNA Varietat d'Activitats Quotidianes. El net.art permetia Que confluyesen i interactuaran Comunicacions i Gràfics, correu electrònic, Textos i Imatges, facilitant Que Els Artistes, entusiastes Ÿ Crítics de la tecnocultura intercanviessin les idees, i compartissin sense Interès Comú en el Manteniment de l'ONU Diàleg Permanent.  



 


 

 



 

www.exponegravados.com 
www.alpeph-art.org

NEO POP

el neo-pop sense Moviment Artístic Que les dades dels Vuitanta del Segle XX. Al contrari del Que es creu habitualment, el neo-pop (o neo-PopArt) no és Només Una Versió actualitzada del Moviment Artístic pop-art Que Es Va donar és Els Anys Seixanta-Setanta  

Carlos printe 

 


Blythe  

 

Schöne schuken


   


Romero britto 


 


www.wikipedia.com
www.postlonge.com

el  temple anava dedicat a  Amun era el déu local de Luxor i el seu nom significava el El invisible. Per convertir a un déu local en nacional, els sacerdots havien de associar al seu déu a dos elements vitals en la vida del país                                                                
El Temple de Sobek i Haroeris té una peculiaritat que el fa diferent dels altres temples: és un temple dedicat a dos déus. Per comprendre el motiu que els egipcis decidissin aixecar un temple doble cal acudir a la mitologia                                                                                                                                                                  www.egiptologia.com                                                                                                                                    www.slideshare.net                                                                                                                                     www.wikipedia.org/wiki/mitologia                                                                                                             

EL TEMPLE                                                                                                                                                SIMBOLOGIA:Els temples egipcis van ser construïts per al culte oficial dels déus i la commemoració dels faraons a l'Antic Egipte ia les regions sota el seu domini. Els temples eren vists com la llar dels déus o faraons als que eren dedicats i en ells els egipcis portaven a terme diversos rituals                                ANTECEDENTS:  ANTECEDENTS ideològics MARC DE REFERNCIA Els faraons egipcis edificaven temples per donar culte a cadascun dels seus principals déus.                                                                        SISTEMA CONSTRUCCIÓ:   L'arquitectura egípcia es caracteritza per ser monumental, empra la pedra de silleria tallada en grans blocs perquè abundava en aquesta epoca. Compta amb un sistema constructiu adovellat i l'ús de sòlides columnes de gran magni                                                                                           LES PLANTES:  planta sempre estava orientada cap als punts cardinals                                                                                                                                                        TIPOGRAFIA:   Les tipografies Egípcies es distingeixen principalment pel serif quadrangular.
Poden presentar o no diferència en els traços                                                                                                                                                                             EL TEMPLE DE LOXOR: significa la casa de haren                             

LA PIRÀMIDE:
 SIMBOLOGIA: Per als egipcis antics, les piràmides simbolitzaven el que ha pujat de la terra des del primitiu, amb la seva base forta i sòlida, que es va elevar a un únic punt. Es pensava que un faraó mort anava a aixecar-se novament de la mateixa manera. Les línies i triangles també invocaven els raigs del sol a la terra. La piràmide finalment representava la trobada de dos mons, els mons dels vius i els morts.                             LA MASTAVA:Més important que els seus habitatges (residència temporal) eren per als egipcis seves tombes, on esperaven passar tota l'eternitat. Les tombes prehistòriques estaven cobertes per túmuls de sorra o de pedra solta,                                                                                                                                          LE PIRÀMIDES MES CONEGUDES:Les piràmides de Gizeh són les més conegudes de tot Egipte, encara que en realitat hi ha més de tres, les més conegudes són la piràmide de Kheops, moltes vegades anomenada la gran piràmide de Gizeh, la qual és famosa per ser l'única meravella supervivent del món antic. Es calcula que piràmide va ser acabada al voltant de l'any 2570 ac. La segona en importància i grandària és la piràmide de Jafra (Kefren), porta el nom del faraó que va ordenar la seva construcció, el qual era germà de Kheops. La piràmide disposa de càmera real amb sarcòfag. La tercera piràmide de Menkaura, es creu que el faraó va ser fill de Jafra.                                                                                                                      SISTEMA DE CONSTRUCCIÓ:

"Aquesta piràmide va ser construïda de la següent manera: es van col · locar al principi una sèrie de grades que alguns anomenen crossai i altres bomides.

Després d'haver-li donat per començar, aquesta primera forma, es va procedir a pujar les pedres restants, per mitjà de màquines construïdes amb trossos curts de fusta, des de terra les pujaven a la primera plataforma, quan la pedra havia arribat allà, era col · locada en altra màquina instal · lada sobre aquesta primera plataforma i passava a una altra grua, ja que hi havia tantes màquines com plataformes

DEIATS EGÍPCES en la mitología egipcia muchas deidades son representadas con cuerpo humano, y cabezas de otros animales.                                                                                                                            

Maat representada como una divinidad.

                                                                                                                   

definicions

ARTISTA:Es diu de qui estudiava el curs d'arts. Col · legial artista.

2. com. Persona que exercita alguna art bella.

3. com. Persona dotada de la virtut i disposició necessàries per a alguna de les belles arts.

4. com. Persona que actua professionalment en un espectacle teatral, cinematogràfic, circense, etc., Interpretant davant el públic.
     * "Tots els artistes tenen en comú l'experiència de la distància insondable que hi ha entre l'obra de les seves mans, per aconseguida que sigui, i la perfecció fulgurant de la bellesa percebuda en el fervor del moment creatiu: el que aconsegueixen expressar en el que pinten, esculpeixen o creen és només un tènue reflex de l'esplendor que durant uns instants ha brillat davant els ulls del seu esperit.                                         ARTESA: Persona que exercita un art o ofici merament mecànic. U. modernament per referir-se a qui fa pel seu compte objectes d'ús domèstic imprimint un segell personal, a diferència de l'obrer fabril.Encara que a hores d'ara sembli obvi, el primer que cal revisar és la idea de l'artesà com algú que només fa treballs manuals.

Ser artesà s'ha de percebre com una cultura, una forma de fer les coses i veure la vida, que pot expressar-se en territoris molt més amplis que el de la feina manual. Per tant, quan parlem de "artesania" o d '"artesans" el que estem fent valer és la metàfora que suposa.   
                                                                                           
La pintura es el arte de la representación gráfica utilizando pigmentos mezclados con otras sustancias aglutinantes orgánicas o sintéticas. En este arte se emplean técnicas de pintura, conocimientos de teoría del color y de composición pictórica, y el dibujo

 ESCULTURA:
      
Se llama escultura (del latín sculptūra) al arte de modelar el barro, tallar en piedra, madera u otros materiales. También se denomina escultura a la obra elaborada por el escultor.^[1]
Es una de las Bellas Artes en la cual el escultor se expresa creando volúmenes y conformando espacios. En la escultura se incluyen todas las artes de talla y cincel, junto con las de fundición y moldeado                         ARQUITECTURA:   
La arquitectura es el arte y técnica de proyectar y diseñar edificios, otras estructuras y espacios que forman el entorno humano. El término «arquitectura» proviene del griego αρχ (arch, cuyo significado es ‘jefe’, ‘quien tiene el mando’), y τεκτων (tekton, es decir, ‘constructor’ o ‘carpintero’). Así, para los antiguos griegos el arquitecto es el jefe o el director de la construcción y la arquitectura es la técnica o el arte de quien realiza el proyecto y dirige la construcción de los edificios y estructuras, ya que la palabra Τεχνη (techne) significa ‘saber hacer alguna cosa’. De ella proceden las palabras «técnica» y también «tectónico» (‘constructivo’).
MECENAS:com. Persona o institución que patrocina a los literatos o artistas:
fue un mecenas para los poetas de su época.                                                                                                 BELLESA:        Belleza es una noción abstracta ligada a numerosos aspectos de la existencia humana. Esto es estudiado principalmente por la disciplina filosófica de la estética, pero también es abordado por otras disciplinas como la historia, la sociología y la psicología social                                                                          HARMONIA:      El término armonía (arcaicamente, y también aceptado harmonía) tiene muchos significados, musicales y extramusicales, relacionados de alguna manera entre sí. En general, armonía es el equilibrio de las proporciones entre las distintas partes de un todo, y su resultado siempre connota belleza                                                                                                                                                          PROPORCIO:        También, con el término proporción se puede estar haciendo o hacer referencia al tamaño o a la dimensión que manifiesta determinada cosa, objeto o persona con respecto a los estándares existentes, porque por ejemplo, si se trata de un mueble grande que excede los límites normales, se estará hablando como de un mueble de importante proporción.

Desde Definicion ABC: http://www.definicionabc.com/general/proporcion.php#ixzz2htndlnHT                       PERSPECTIVA:       
La perspectiva es el arte de dibujar para recrear la profundidad y la posición relativa de los objetos comunes. En un dibujo, la perspectiva simula la profundidad y los efectos de reducción.

 

ABSTRACTE:

                        Arte abstracto es un concepto general, opuesto al concepto de arte figurativo, que remite a lo más esencial del arte, reducido a sus aspectos cromáticos, formales y estructurales. La abstracción acentúa las formas, abstrayéndolas, alejándolas de la imitación o reproducción fiel o verosímil de lo natural (mimesis); rechaza cualquier forma de copia de cualquier modelo exterior a la conciencia del artista                                                                                                   

la meva obra preferida

VELAZQUEZ  Las Meninas